per Amalia Calderón-Argelich, Austin Matheney, Paula de Prado-Bert i Carola Domènech-Panicello
Una tarda de juny al Jardí de l’Alzina
Una tarda assolellada de juny, investigadores del BCNUEJ vam visitar el Jardí de l’Alzina, on ens van rebre les veïnes de l’associació Salvem l’Alzina per explicar-nos la història de defensa i cura d’aquest espai i la seva protagonista: una alzina bicentenària que ha resistit més de dos segles al cor de la Vila de Gràcia però que en l’actualitat un projecte urbanístic municipal amenaça.
Des de l’associació, i amb molta organització comunitària i perseverança continuen defensant aquest jardí símbol de resistència veïnal tot regant, movent jardineres i herbes així com organitzant-hi activitats pel barri i fent difusió de la situació, la qual compartim en aquest post.
L’Alzina avui: un arbre patrimonial amenaçat
El novembre del 2018, l’alzina va estar a punt de ser talada per deixar pas a la construcció de 28 habitatges i un aparcament soterrani en la propietat, per aleshores privada. La mobilització veïnal va aturar aquella amenaça i va aconseguir preservar provisionalment el jardí i les casetes modernistes adjacents. Arran d’això, l’Ajuntament va adquirir el solar i va prometre’n la protecció, però les bases del nou concurs d’arquitectura pel seu ús han tornat a posar l’arbre en risc. El projecte municipal preveu mantenir l’Alzina però substituir els horts comunitaris i bona part del jardí per una petita plaça i enderrocar les antigues Casetes d’Encarnació (patrimoni arquitectònic del barri), conservant-ne només la façana i aixecant (al mig del jardí) un edifici de quatre plantes on la planta baixa seria un centre per a la gent gran, i la resta, pisos dotacionals.
No obstant, un estudi de Doctor Árbol encarregat per la plataforma veïnal, el projecte pot afectar greument les arrels i la vitalitat de l’arbre, que ja mostra símptomes d’estrès pel compactament del sòl. A més, amenaça el valor patrimonial de les casetes modernistes del carrer Encarnació i posa fi a l’autogestió col·lectiva del jardí i els horts.
Un fals dilema: verd o habitatge social?
Per al moviment Salvem l’Alzina, el debat actual és un fals dilema: cal realment sacrificar un espai verd i patrimonial per construir habitatge social? per què es consideren legítims els processos institucionals —sovint rígids i verticals— mentre es menystenen les iniciatives veïnals autogestionades, arrelades al territori i intergeneracionals? com s’entenen els processos participatius en la gestió del verd urbà i del barri?
Les veïnes defensen que hi ha alternatives —solars buits, edificis en desús o pisos buits— que podrien satisfer aquesta necessitat sense destruir un espai de gran valor ecològic i comunitari. “No estem en contra de l’habitatge social”, ens recorden, “però contraposar-lo amb el verd és curt-terminista. A Gràcia necessitem jardins com aquest.”
Gràcia i el dèficit de verd urbà
El verd urbà no és cap frivolitat: millora la qualitat de l’aire, regula la temperatura, fomenta la biodiversitat i contribueix a la salut i benestar físic, mental i social. Recomanacions internacionals, com la regla 3-30-300, proposa que tothom hauria de veure almenys tres arbres des de casa, viure en un barri amb un 30% de cobertura verda i tenir un espai verd de qualitat a menys de 300 metres. Ni la Vila de Gràcia ni el Camp d’en Grassot arriben al 30% de cobertura. A més a més, la Vila de Gràcia és el barri amb més població vulnerable sense cap espai verd a menys de 15 minuts a peu segons la diagnosi del Pla de Resiliència de Barcelona.
Si ens fixem en els arbres, un estudi del BCNUEJ sobre la distribució de l’arbrat urbà assenyala que, malgrat no ser un dels barris més desfavorits socioeconòmicament, la Vila de Gràcia té un dels nivells més baixos de serveis ecosistèmics d’arbrat viari. I si ho mirem a escala de districte, Gràcia i l’Eixample són els que tenen menys metres quadrats de verd per habitant (Pla Natura 2030). A l’Eixample hi ha el projecte de les places i els eixos verds, però i a Gràcia?
Una crisi estructural d’habitatge
La tensió entre habitatge i verd posa de manifest un problema més profund: la manca de planificació a llarg termini i la pressió constant per construir sense importar per a qui.
L’informe de desigualtats en habitatge del projecte Rehousin informa que, a Barcelona, fins a un 9% dels habitatges estan buits, mentre el parc d’habitatge social a Espanya és d’un 2% —molt per sota de la mitjana de la UE15 (15%). Al districte de Gràcia, el lloguer mitjà al primer trimestre de 2025 és de 1.042 €, el quart més car de la ciutat segons dades de la Generalitat.
A aquesta pressió s’hi afegeix la proliferació de lloguers de temporada i pisos turístics, que redueixen l’oferta de lloguer estable i fan pujar artificialment els preus, expulsant progressivament la població resident.
Conclusions: repensar la ciutat des del verd i la comunitat
La visita al Jardí de l’Alzina ens va deixar una sensació agredolça. D’una banda, vam descobrir un espai d’un valor ambiental i comunitari inqüestionable, cuidat amb amor i compromís. De l’altra, vam constatar com les polítiques urbanes poden posar en risc aquests oasis verds i participatius.
El cas de l’Alzina ens recorda que els espais verds autogestionats no són només arbres i metres quadrats: són infraestructures de justícia ambiental, llocs que sostenen comunitats, memòries i salut col·lectiva. El fet que les institucions posin en competència habitatge i verd no només és injust, sinó que negligeix la possibilitat d’altres polítiques d’habitatge més estructurals i transformadores. Mentrestant, el veïnat segueix cuidant el jardí col·lectivament, dia rere dia, exercint el seu dret a una ciutat sostenible, saludable, resilient i justa.
/// ENGLISH VERSION ///
Urban Environmental Justice in the Shade of a Centuries-Old Holm Oak in Gràcia
by Amalia Calderón-Argelich, Austin Matheney, Paula de Prado-Bert and Carola Domènech-Panicello
An Afternoon in June at the Jardí de l’Alzina
On a sunny June afternoon, researchers from BCNUEJ visited the Jardí de l’Alzina, where members of the Salvem l’Alzina neighborhood association welcomed us to share the story of their defense and care for this space and its central figure: a centuries-old holm oak that has stood for over two hundred years in the heart of Vila de Gràcia, but which is now threatened by a municipal urban development project.
Through strong community organization and perseverance, the association continues to defend this garden as a symbol of local resistance—watering, moving planters and herbs, organizing neighborhood activities, and raising awareness of its situation, which we share in this post.
The Holm Oak Today: A Threatened Heritage Tree
In November 2018, the tree was nearly felled to make way for the construction of 28 housing units and an underground car park on what was then private property. Neighborhood mobilization halted the plan and achieved the provisional preservation of the garden and the adjacent modernist houses. As a result, the City Council acquired the site and promised its protection, yet the new architectural competition for its redevelopment has once again put the tree at risk.
The municipal project intends to preserve the holm oak but replace the community gardens and much of the green space with a small plaza, demolish the historic Casetes d’Encarnació (heritage buildings in the neighborhood) except for their façade, and build a four-story structure in the middle of the garden—its ground floor a senior center and the rest, public housing units.
However, a study by Doctor Árbol, commissioned by the neighborhood platform, warns that the project could severely damage the tree’s roots and vitality, which already show signs of stress from soil compaction. It also threatens the architectural value of the modernist houses on Carrer Encarnació and would end the collective self-management of the garden and its urban allotments.
A False Dilemma: Green Space or Social Housing?
For the Salvem l’Alzina movement, the current debate represents a false dilemma: must a green and heritage space really be sacrificed to build social housing? Why are institutional processes—often rigid and top-down—considered legitimate, while grassroots, self-managed, intergenerational neighborhood initiatives are dismissed? How are participatory processes understood in managing urban greenery and neighborhood life?
Residents argue that alternatives exist—vacant lots, unused buildings, or empty apartments—that could meet housing needs without destroying a space of great ecological and community value. “We’re not against social housing,” they remind us, “but opposing it to green space is short-sighted. In Gràcia, we need gardens like this one.”
Gràcia and the Urban Green Deficit
Urban greenery is not a luxury: it improves air quality, regulates temperature, fosters biodiversity, and supports physical, mental, and social well-being. International recommendations such as the 3-30-300 rule suggest that everyone should see at least three trees from their home, live in a neighborhood with 30% green cover, and have a quality green space within 300 meters. Neither Vila de Gràcia nor Camp d’en Grassot reach the 30% target. Moreover, Vila de Gràcia is the neighborhood with the highest number of vulnerable residents without access to any green space within a 15-minute walk, according to the Barcelona Resilience Plan.
A BCNUEJ study on urban tree distribution indicates that although Vila de Gràcia is not among the city’s most socioeconomically disadvantaged neighborhoods, it has one of the lowest levels of street-tree ecosystem services. At the district level, both Gràcia and l’Eixample have the fewest square meters of green space per inhabitant (Pla Natura 2030). While l’Eixample is advancing with the superblock plazas and green axes, what about Gràcia?
A Structural Housing Crisis
The tension between housing and green space reveals a deeper problem: the lack of long-term planning and the constant pressure to build, regardless of for whom. The Rehousin project’s housing inequality report shows that in Barcelona up to 9% of housing units are empty, while Spain’s public housing stock represents only 2%—far below the EU15 average of 15%. In the district of Gràcia, the average rent in the first quarter of 2025 is €1,042, the fourth highest in the city according to Generalitat de Catalunya.
Added to this is the proliferation of short-term rentals and tourist apartments, which reduce the availability of stable rental housing and artificially inflate prices, gradually displacing long-term residents.
Conclusions: Rethinking the City Through Green Space and Community
Our visit to the Jardí de l’Alzina left us with mixed feelings. On one hand, we discovered a space of undeniable environmental and community value, cared for with love and commitment. On the other, we witnessed how urban policies can put such green and participatory oases at risk.
The case of l’Alzina reminds us that self-managed green spaces are not just trees and square meters—they are infrastructures of environmental justice, spaces that sustain communities, memories, and collective well-being.
When institutions pit housing against greenery, they not only act unjustly but also ignore the potential for more structural and transformative housing policies. Meanwhile, the neighborhood continues to care for the garden collectively, day after day, exercising its right to a sustainable, healthy, resilient, and just city.
